El receptari d’Àgape correspon i honora la filosofia transversal i transvestida del projecte. No només hi trobem receptes gastronòmiques, relats de cuina hiperactiva i hol·lística en què s’hi donen la mà l’atzar control·lat i la raó un xic desquiciada (sempre atenent però al delit com a horitzó d’esdeveniments; l’art de la menja ha de ser prioritàriament mengívola); també receptes versiculars, extensions profètiques d’aquell plec mític en què l’experiència s’esdevé un salt quàntic cap al món evocatiu de les coses del tot improvables i del tot possibles. Allò poètic és per tant també un camp de receptes, de notes de cata del llenguatge i de la seva experiència equívoca i gormanda…
