Àgape 2015: 25 d’octubre

agape_2015_ceciÀGAPE
Diumenge 25 d’octubre 2015, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33
Entrada lliure / Entrada libre / free entry

Sinestèsia: experiència sensorial consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada de percepcions en un altre o uns altres sectors. L’experiència sinestèsica proposada pel LEM tindrà lloc de nou al Casa Almirall. Música, imatge, paraula i gastronomia servits alhora en capsules sensorials al nostre laboratori multidisciplinari. Marco Bellonzi, del projecte GulaLab on s’uneixen art, ciència i gastronomia, cuinarà tapes amb ingredients d’acoblament agosarat, sempre amb algun element precuinat industrialment, segell dels nostres temps urbans i urgents. Aquest segell, amb els seus clarobscurs, unirà els platillos amb la música del percussionista Patxi Valera que emprarà un instrument de creació pròpia, l’aquòfon, capaç de generar so aprofitant el degoteig de l’aigua. En sincronia, víctor bonetarbolí, poeta, escandirà els versos d’aquest vermut particular.


Sinestesia: experiencia sensorial consistente en la asociación de diversos sentidos mediante la cual la percepción en un sector sensorial se acompaña de percepciones en otro u otros sectores. La experiencia sinestésica propuesta por el LEM tendrá lugar de nuevo en la Casa Almirall. Música, imagen, palabra y gastronomía servidos a la vez en capsulas sensoriales en nuestro laboratorio multidisciplinario. Marco Bellonzi, del proyecto GulaLab donde se unen arte, ciencia y gastronomía, cocinará tapas con ingredientes de acoplamiento osado, siempre con algún elemento precocinado industrialmente, sello de nuestros tiempos urbanos y urgentes. Este sello, con sus claroscuros, unirá los platillos con la música del percusionista Patxi Valera que utilizará un instrumento de creación propia, el acuófono, capaz de generar sonido aprovechando el goteo del agua. En sincronía, víctor bonetarbolí, poeta, escanciará los versos de este vermut particular.


Synaesthesia: sensorial experience consisting in the association of several senses by which the perception in a sensorial sector is accompanied by perceptions in one or several other sectors. The synaesthetic experience proposed by the LEM will take place once again at the Casa Almirall. Music, image, words and gastronomy served altogether in sensorial capsules at our multidisciplinary lab. Marco Bellonzi, from the GulaLab project where art, science and gastronomy meet, will cook some snacks with ingredients of an audacious coupling, always holding some industrially pre-cooked element, as a label of our urban and urgent times. This label, with its lights and shades, will bring the food together with the music by percussionist Patxi Valera who will use a self-created instrument, the “aquaphone”, capable of generating sound out from water dripping. In synchrony, víctor bonetarbolí, poet, will pour the verses to this peculiar appetiser.

programa_agape_2015

 

Anuncios

Àgape 2014: 19 octubre

 

 

agape_2014

ÀGAPE
Diumenge 19 d’octubre, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33
Entrada lliure / Entrada libre / free entry
La celebració dels sentits té alguns moments àlgids en el LEM i un d’ells és Àgape: el ritual de la cuina, la música, les paraules i les imatges es produirà de forma efectiva a la Casa Almirall, aquest cop de la mà de Marco Bellonzi, un dels fundadors del projecte GulaLab que investiga les relacions entre l’art, la ciència i la gastronomia i que desenvolupa diversos projectes d’intel·ligència artificial en el camp de la cuina, Pau Badia, al qual ja hem definit com a artista polifacètic i la nostra convidada australiana, Rosalind Hall. Han estat treballant unes quantes setmanes per determinar els elements que intervindran en el ritual i que no solament veurem i escoltarem sinó que també ens menjarem en una nodridora cosmologia d’accions i transversions multisensorials, en receptes argumentals i ingredients de les més diverses procedències.

La celebración de los sentidos tiene algunos momentos álgidos en el LEM y uno de ellos es Àgape: el ritual de la cocina, la música, las palabras y las imágenes se producirá de forma efectiva en la Casa Almirall, esta vez de la mano de Marco Bellonzi, uno de los fundadores del proyecto Gulalab que investiga las relaciones entre el arte, la ciencia y la gastronomía y que desarrolla diversos proyectos de inteligencia artificial en el campo de la cocina, Pau Badia, al que ya hemos definido como artista polifacético y nuestra invitada australiana, Rosalind Hall. Han estado trabajando varias semanas para determinar los elementos que intervendrán en el ritual y que no solo veremos y escucharemos sino que también nos comeremos en una nutritiva cosmología de acciones y transversiones multisensoriales, en recetas argumentales e ingredientes de las más diversas procedencias.

At LEM the celebration of the senses reaches its greates height Àgape: the ritual of cuisine, music, words and images that takes place at Casa Almirall, this time at the hand of Marco Bellonzi, one of the founders of the GulaLab project which investigates the relations between art, science and gastronomy which develops several projects of artifitial intelligence in the field of cuisine. Joining him is Pau Badia, whom we’ve already described as a multifaceted artista and our australian guest Rosalind Hall. They’ve been working together for several weeks to determine the elements that will intervene in the ritual and that we’ll not only see and hear but also taste in a nutritious cosmology of actions and multisensorial transversions, in argumental recipes and ingredients of diverse origin.

ABANDONAREM LES CASES: REBREM NOTIFICACIONS PERÒ JA NO HI SEREM, DEIXAREM LES BÚSTIES PLENES I ANIREM A NETEJAR UN CATAU PER VIURE-HI UN TEMPS I TORNAR A MARXAR, I AIXÍ ENS ANIREM MOVENT, BUSCANT ON CAURE MORTS MENTRE SOM VIUS. I UN COP ESTABLERTS IRREMEIABLEMENT, ANIREM A BUSCAR ELS LLOCS ABANDONATS PER ALTRI, A REMENAR ENTRE LES RAMPOINES I A FRUIR DEL DESORI, LA QUIETUD I EL DESBALLESTAMENT, QUE NOSALTRES TENIM UN LLOC PER CADA COSA I NO TENIM EL QUE TROBEM A FALTAR. I SI ACONSEGUIM ENTRAR AL PALAU DEIXAT DE LA MÀ DE DÉU LI TRUCAREM I QUE VINGUI A PICAR ALGUNA COSA AMB NOSALTRES.

ABANDONAREMOS LAS CASAS: RECIBIREMOS NOTIFICACIONES PERO YA NO ESTAREMOS, DEJAREMOS LOS

BUZONES LLENOS E IREMOS A LIMPIAR UN CUBIL PARA VIVIR UN TIEMPO Y VOLVER A MARCHAR, Y 

ASÍ NOS IREMOS MOVIENDO, BUSCANDO DONDE CAERNOS MUERTOS MIENTRAS ESTAMOS VIVOS. Y UNA VEZ ESTABLECIDOS 

IRREMEDIABLEMENTE, IREMOS A BUSCAR LOS LUGARES ABANDONADOS POR OTROS, A REMOVER ENTRE LOS 

TRASTOS Y A DISFRUTAR DEL DESBARAJUSTE, LA QUIETUD Y EL DESGUACE, QUE NOSOTROS TENEMOS UN 

LUGAR PARA CADA COSA Y NO TENEMOS LO QUE ECHAMOS DE MENOS. Y SI CONSEGUIMOS ENTRAR EN EL PALACIO 

DEJADO DE LA MANO DE DIOS LE LLAMAREMOS Y QUE VENGA A PICAR ALGO CON NOSOTROS.

PROGRAMA / PROGRAMME

AGAPE-1
AGAPE-2
AGAPE-3

MENU

 

MENU

 

Àgape al LEM 2013

pro13pag17-24

ÀGAPE: COÀGUL + MARCO BELLONZI (Barcelona)

diumenge 13 d’octubre, 13 h

Casa Almirall

c/ Joaquín Costa, 33

entrada gratuïta

Fa uns anys que el laboratori Àgape explora en públic la pràctica oculta de la sinestèsia amb un avís que indica: no ho intentin a casa seva. La cerimònia aquesta vegada s’inscriu de nou en la foscor explorant la faceta esotèrica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifest L’Arte dei Rumori (L’art dels sorolls), de l’edició del qual es compleixen 100 anys. Un centenari en la celebració del qual no temem que es bolquin les institucions culturals del país. Tot i així, Gràcia Territori Sonor ha dedicat una bona part dels seus esforços a fer-ho el 2013 i ho culminaran Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape d’iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa a l’espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminals tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia.

Marc O’Callaghan ens ho explica així:

Celeritatis Agape Ordo Syncre

Coàgul + Marco Bellonzi

Per a l’Àgape del LEM 2013, en Marco i jo hem ideat una ordre neo-futurista que servirà com a aparell d’agitació metapsíquica i excusa per a realitzar un ritus iniciàtic i sincrètic. Iniciàtic perquè amb la pròpia experiència de presenciar o executar aquest ritus s’aniràn paulatinament revelant veritats ocultes a mesura que se succeeixin cadascuna de les seves parts (veritats que només són comprensibles per la pròpia vivència i que no són traduibles al llenguatge de la Raó), i sincrètic perquè cadascuna d’aquestes parts estarà al mateix temps formada per la superposició d’una sèrie d’elements provinents de diferents àmbits (columnes ciclòpies de sò sintètic, gravacions de camp deconstruïdes i re-ordenades, animacions epilèptiques, collages amb vídeo reapropiat, menjar desprogramat, poesia proclamatòria) adecuadament agrupats segons les correspondències simbòliques de cadascun dels conceptes.

El nom de l’ordre és C.A.O.S., acròstic format per les inicials de Celeritatis Agape Ordo Syncre. El propi nom de la ordre conté l’estructura en la que estarà basat el ritus. Aquest tindrà quatre parts, cadascuna de les quals es correspondrà amb la idea que encarnen cadascuna de les quatre paraules. La primera, Celeritatis, fa referència a la idea de velocitat. És la velocitat idealitzada que veneraven els futuristes, el motor del món, la fúria lluminosa de la màquina, l’energia desbocada de l’esperit que ha aconseguit superar la presó de la matèria. La segona, Agape, fa referència a la idea de l’amor fraternal, la reconciliació entre els extrems més irreconciliables, la unió impossible dels opostos. La tercera és Ordo, l’ordre còsmic que ho sitúa tot al seu lloc permetent el perfecte i no sempre comprensible esdevenir de les coses. I la quarta és Syncre, en referència a la sincronicitat i a la síncresi dels elements de diferents àmbits que es conjuguen per a formar un tot que s’afila en un sol destí, però també en referència a la sinestèsia que els futuristes buscàven per a arribar a la percepció i experiència d’allò que no pot ser mai percebut amb una única disciplina expressiva. Dins de cadascuna d’aquestes quatre parts també hi haurà una estructura seqüencial que determinarà la successió dels diferents elements. Les columnes de sò ciclòpi estaràn sonant a velocitat ascendent, amb la inquietud del silenci que es respirarà en els espais temporals que quedi entre elles. Les animacions epilèptiques, formades per revelacions automàtiques posades al servei de la ordre, aniràn colpejant les retines coordinades amb el tempo de les columnes de sò. Paral·lelament s’aniràn succeint els vídeo-collages que control·larà en Marco, amb referències a la meravella de les màquines i els engranatges. A continuació s’ens

servirà el primer plat als executors del rite, i ens el menjarem. A continuació faré sonar la campana que indica la imminència de les proclames. Tot seguit començaré a recitar el sermó lapidàri que invocarà l’esperit de la primera idea. A continuació emergiràn les gravacions de camp reordenades en els espais entre les columnes de sò, mentre el primer plat serà repartit entre la concurrència. Paral·lelament, la catedral sònica serà coronada amb els sons puntillistes i afilats que dispararà en Marco. Després d’això, les columnes ciclòpies variaran la tonalitat dominant i començarà de nou el cicle, donant pas a la segona part del rite amb el seu corresponent segon plat. I així succesivament amb les quatre parts fins a finalitzar el rite.

L’aparent contradicció entre la paraula C.A.O.S. i el rígid ordre que regeix l’estructura interna del rite és una referència més a la voluntat de buscar el “tot és tot”, la unicitat absoluta dels opostos en el tot universal.

Per altra banda, la voluntat de fer encaixar de manera tant estricta diferents idees en cadascuna de les parts del ritus es correspon amb la intenció inicial del projecte Coàgul: la de coagul·lar determinades energies en el punt determinat on el Coàgul estigui succeint, per a condensar-les i propulsar-les en el major esplendor aplastant que amb l’ajut dels àngels i els astres pugui bonament aconseguir.

Marc O’Callaghan, 3 d’octubre del 2013.

Imprimir