Àgape al LEM 2013

pro13pag17-24

ÀGAPE: COÀGUL + MARCO BELLONZI (Barcelona)

diumenge 13 d’octubre, 13 h

Casa Almirall

c/ Joaquín Costa, 33

entrada gratuïta

Fa uns anys que el laboratori Àgape explora en públic la pràctica oculta de la sinestèsia amb un avís que indica: no ho intentin a casa seva. La cerimònia aquesta vegada s’inscriu de nou en la foscor explorant la faceta esotèrica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifest L’Arte dei Rumori (L’art dels sorolls), de l’edició del qual es compleixen 100 anys. Un centenari en la celebració del qual no temem que es bolquin les institucions culturals del país. Tot i així, Gràcia Territori Sonor ha dedicat una bona part dels seus esforços a fer-ho el 2013 i ho culminaran Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape d’iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa a l’espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminals tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia.

Marc O’Callaghan ens ho explica així:

Celeritatis Agape Ordo Syncre

Coàgul + Marco Bellonzi

Per a l’Àgape del LEM 2013, en Marco i jo hem ideat una ordre neo-futurista que servirà com a aparell d’agitació metapsíquica i excusa per a realitzar un ritus iniciàtic i sincrètic. Iniciàtic perquè amb la pròpia experiència de presenciar o executar aquest ritus s’aniràn paulatinament revelant veritats ocultes a mesura que se succeeixin cadascuna de les seves parts (veritats que només són comprensibles per la pròpia vivència i que no són traduibles al llenguatge de la Raó), i sincrètic perquè cadascuna d’aquestes parts estarà al mateix temps formada per la superposició d’una sèrie d’elements provinents de diferents àmbits (columnes ciclòpies de sò sintètic, gravacions de camp deconstruïdes i re-ordenades, animacions epilèptiques, collages amb vídeo reapropiat, menjar desprogramat, poesia proclamatòria) adecuadament agrupats segons les correspondències simbòliques de cadascun dels conceptes.

El nom de l’ordre és C.A.O.S., acròstic format per les inicials de Celeritatis Agape Ordo Syncre. El propi nom de la ordre conté l’estructura en la que estarà basat el ritus. Aquest tindrà quatre parts, cadascuna de les quals es correspondrà amb la idea que encarnen cadascuna de les quatre paraules. La primera, Celeritatis, fa referència a la idea de velocitat. És la velocitat idealitzada que veneraven els futuristes, el motor del món, la fúria lluminosa de la màquina, l’energia desbocada de l’esperit que ha aconseguit superar la presó de la matèria. La segona, Agape, fa referència a la idea de l’amor fraternal, la reconciliació entre els extrems més irreconciliables, la unió impossible dels opostos. La tercera és Ordo, l’ordre còsmic que ho sitúa tot al seu lloc permetent el perfecte i no sempre comprensible esdevenir de les coses. I la quarta és Syncre, en referència a la sincronicitat i a la síncresi dels elements de diferents àmbits que es conjuguen per a formar un tot que s’afila en un sol destí, però també en referència a la sinestèsia que els futuristes buscàven per a arribar a la percepció i experiència d’allò que no pot ser mai percebut amb una única disciplina expressiva. Dins de cadascuna d’aquestes quatre parts també hi haurà una estructura seqüencial que determinarà la successió dels diferents elements. Les columnes de sò ciclòpi estaràn sonant a velocitat ascendent, amb la inquietud del silenci que es respirarà en els espais temporals que quedi entre elles. Les animacions epilèptiques, formades per revelacions automàtiques posades al servei de la ordre, aniràn colpejant les retines coordinades amb el tempo de les columnes de sò. Paral·lelament s’aniràn succeint els vídeo-collages que control·larà en Marco, amb referències a la meravella de les màquines i els engranatges. A continuació s’ens

servirà el primer plat als executors del rite, i ens el menjarem. A continuació faré sonar la campana que indica la imminència de les proclames. Tot seguit començaré a recitar el sermó lapidàri que invocarà l’esperit de la primera idea. A continuació emergiràn les gravacions de camp reordenades en els espais entre les columnes de sò, mentre el primer plat serà repartit entre la concurrència. Paral·lelament, la catedral sònica serà coronada amb els sons puntillistes i afilats que dispararà en Marco. Després d’això, les columnes ciclòpies variaran la tonalitat dominant i començarà de nou el cicle, donant pas a la segona part del rite amb el seu corresponent segon plat. I així succesivament amb les quatre parts fins a finalitzar el rite.

L’aparent contradicció entre la paraula C.A.O.S. i el rígid ordre que regeix l’estructura interna del rite és una referència més a la voluntat de buscar el “tot és tot”, la unicitat absoluta dels opostos en el tot universal.

Per altra banda, la voluntat de fer encaixar de manera tant estricta diferents idees en cadascuna de les parts del ritus es correspon amb la intenció inicial del projecte Coàgul: la de coagul·lar determinades energies en el punt determinat on el Coàgul estigui succeint, per a condensar-les i propulsar-les en el major esplendor aplastant que amb l’ajut dels àngels i els astres pugui bonament aconseguir.

Marc O’Callaghan, 3 d’octubre del 2013.

Imprimir

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s